Cristina Jiménez dirigeix United We Dream, l'organització més poderosa dels EUA en defensa dels milions d'indocumentats que hi ha al país. Aquesta jove equatoriana de 30 anys resident a Nova York, líder emergent de la comunitat llatina, ha protagonitzat Els (in)documentats d'Obama, segona sessió de les jornades Amèrica és femení.
30/01/2015 / Barcelona
Cristina Jiménez: "La por de ser deportat sempre hi és"
Jiménez ha explicat com al 1998, amb 13 anys, va arribar com a turista a Nova York amb els seus pares i germans. Fugien de la ferotge crisi de l’Equador i esperaven trobar en els EUA un futur més esperançador.
Passats 6 mesos s'havien convertit en una família d'indocumentats. La permanent amenaça de la deportació els va convertir en ciutadans invisibles. “La meva primera experiència com indocumentada va ser amb 14 anys, quan vaig fer d'intèrpret del meu pare, a qui no pagaven el seu sou des de feia tres setmanes a l'autorentat on hi treballava. Però no podíem fer res, ni avisar la policia ni les autoritats de Treball per por de ser deportats".
La família va seguir vivint en la clandestinitat. Cristina va acabar els seus estudis amb una nota mitjana excel·lent però no podia anar a la Universitat per no tenir papers. "Ho havia fet tot correcte. Em va envair un profund sentiment d'injustícia i no parava de plorar", ha explicat.
Sense papers. Sense por
Va ser aleshores quan va decidir passar a l'acció, com altres milers de joves en idèntica situació. Arrencava el moviment Sense papers. Sense por amb desenes de milers d'estudiants que surten de la penombra i comparteixen les seves històries en les xarxes socials i en trobades. I sorgeix United We Dream (UWD), que agrupa més de 100.000 joves immigrants distribuïts en 55 filials presents en 26 estats.
El 2012, UWD aconseguia el seu primer èxit: aturar les deportacions de joves estudiants indocumentats. La reforma acabaria beneficiant unes 700.000 persones. A canvi d'aquesta iniciativa, Barack Obama va rebre el suport del vot llatí en la seva reelecció presidencial.
El novembre de l'any passat, UWD obté una altra reforma molt important: els pares de nens amb papers tampoc seran deportats. Els beneficiats potencials seran uns 5 d'entre els 12 milions d'indocumentats que hi ha als EUA. I encara que la majoria republicana al Congrés i Senat amenaça amb impedir-ho, Cristina Jiménez ha cridat a evitar que els avenços siguin víctima del joc polític "tot educant la comunitat per exigir-ne la seva aplicació".
"Ser americà és lluitar pels nostres drets. I encara que no hagi nascut als EUA, aquests són els meus valors. Tinc l'anhel de continuar treballant perquè aquests valors segueixin vius i es facin realitat", ha manifestat.
El somni americà
Cristina Jiménez afirma que "el somni americà ja no és una realitat", però fa un apunt alentador: "Hi ha una transformació de la consciència política de l'immigrant. Aquest moviment dóna esperança i ànim per solucionar de forma permanent el problema de la immigració i eliminar del tot la por de ser deportat ".
I adverteix: "Al 2016 (a les eleccions presidencials), el vot llatí serà decisiu. I el tema immigratori, crucial".
Aquesta sessió ha estat presentada per Jordi Portabella, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (institució patrocinadora de les jornades Amèrica és femení al costat de la Diputació de Barcelona) i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.
Acte introduït i moderat pel periodista Antoni Bassas.
