Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar

Casa Amèrica Catalunya, que des del 1911 referma els vincles que uneixen Llatinoamèrica i Catalunya, entén la cultura com a lligam i com a eina per conèixer i apropar les realitats dels distints pobles de banda i banda de l’Atlàntic. Mitjançant una oferta que, entre d’altres, inclou exposicions, seminaris i jornades de debat i estudi, espais literaris i musicals o cicles de cinema, pretén ser un complement de cooperació cultural americanista amb les institucions i, al mateix temps, pont d’acció exterior en el codesenvolupament dels països d’Amèrica Llatina des de Catalunya. Tot i que la graella d’activitats es nodreix a diari amb iniciatives pròpies, en les programacions mensuals s’evidencia una creixent presència d’actes propiciats per la voluntat d’afavorir complicitats amb tots aquells interessats en difondre els valors de la cultura, en sentit ampli.

Casa Amèrica Catalunya també impulsa trobades del sector econòmic i empresarial català (institucions, entitats socials, empreses) amb personalitats representatives o relacionades amb Llatinoamèrica. Organitzem aquestes reunions en funció de les qüestions que més interessen en l’actualitat, a petició de les personalitats esmentades que ens visiten, o d’acord amb els Consolats generals dels països llatinoamericans a Barcelona.

El Centre de Documentació de Casa Amèrica Catalunya consta de biblioteca, hemeroteca i videoteca. El fons de què disposa és especialment valuós per la quantitat de publicacions produïdes al continent americà. El seu objectiu principal és donar suport a l’estudi, la docència i la recerca sobre qualsevol temàtica relacionada amb Llatinoamèrica, i en especial a les relacions d’aquesta amb Catalunya.

La pàgina web de la Fundació es fa ressò dels aspectes més destacats que origina o acull l’entitat amb notícies, vídeos i entrevistes a les personalitats que hi intervenen, a més de divulgar els temes d’actualitat iberoamericana i facilitar enllaços amb els consolats, institucions i entitats socioculturals i mitjans de comunicació, entre d’altres. També som presents a les xarxes socials.

Amb l’objectiu de projectar el treball de la institució a públics més joves i difondre entre aquest col·lectiu la riquesa de les cultures llatinoamericanes, desenvolupem un conjunt d’activitats adreçades a escoles i instituts de Catalunya. És el cas del Joc Literari, visites a les exposicions, trobades amb escriptors i tallers de promoció de la lectura, entre d’altres.

D’altra banda, cada any concedim el Premi Casa Amèrica a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica i el Premi Joan Alsina de Drets Humans.

En una Catalunya del segle XXI amb una forta presència de ciutadans i ciutadanes dels diferents països de la comunitat iberoamericana de nacions, Casa Amèrica Catalunya aposta per una acció oberta a la participació, al diàleg intercultural i a la integració que sempre reconegui els orígens de les persones.

La Casa de América de Barcelona, 1911-1980

La Casa de América de Barcelona, també anomenada des de 1927 Instituto de Economía Americana, va ser una entitat de gran prestigi que va treballar per la vinculació iberoamericana fins al 1990 creant un dels arxius documentals especialitzats més importants d'Espanya. L'entitat va tenir cura de la seva imatge mitjançant un logotip que unia simbòlicament els destins catalans i americans, i va concedir als seus innumerables socis i als seus delegats a Amèrica un diploma al·legòric del vincle iberoamericà. Associada a la Unión de Asociaciones Internacionales de Bruselas, poc abans d'esclatar la crisi de Wall Street, la Casa de América de Barcelona va conformar un Superior Patronato de Cámaras y Asociaciones americanes que fins i tot va rebre el suport del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià. En aquell moment, l'entitat s'havia traslladat a la Via Laietana 28. Després de la Guerra Civil, l'ideal iberoamericà de la Casa de América es va anar esvaint. Exiliats a Argentina alguns dels seus prohoms com Francesc Cambó i Rafael Vehils, va perdre força en bona part per la importància que va assumir l'Instituto de Estudios Hispánicos de Barcelona (IEHB).

El Instituto de Estudios Hispánicos (IEH), 1948-1979

Un any desprès de la mort d'en Francesc Cambó a Buenos Aires. Barcelona va veure néixer l'Instituto de Estudios Hispánicos de Barcelona (IEHB) i, coincidint amb les celebracions del 12 d'octubre de 1949, es va col•locar la primera pedra. Orientat directament pel règim franquista i fundat a instàncies de Manuel Fraga, que gestionava l'Insituto de Cultura Hispánica a Madrid, l'Entitat organitzava el premi de poesia Juan Boscán; Va inaugurar al 1952 el Col•legi Major Hispanoamericà Fray Junipero Serra, que acollia a estudiants universitaris llatinoamericans; va desenvolupar cursos d'estiu amb la Universitat de Barcelona; va promocionar la fundació de la Federación de Estudiantes Iberoamericanos en Barcelona i des de 1960 procurà posar en contacte a empresaris catalans i llatinoamericans a través de les "Conversaciones Comerciales Iberoamericanas". Al 1968, l'IEHB va canviar el seu nom pel de Instituto Catalán de Cultura Hispánica fins que al 1979 va optar per la denominació d'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI). Al 1980, encara que sense perdre la seva personalitat jurídica, la Casa de América de Barcelona es va domiciliar en seu del (ICCI)

De l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana a la Casa Amèrica Catalunya

L'ICCI coordinà al 1980 la primera exposició itinerant per donar a conèixer als ciutadans d'Amèrica la realitat de Catalunya, i organitzà la Primera Trobada de Casals Catalans. La tasca americanista d'aquesta entitat ha sigut de fonamental importància, ja que ha permès mantenir la relació amb els Casals Catalans a Amèrica així com promocionar la cultura llatinoamericana a Catalunya. L'edició de llibres, la promoció de trobades i jornades de debat, la realització de cicles de cine llatinoamericà, així com el recolzament a nombrosos projectes presentats per la societat civil i les universitats de Catalunya, han sigut algunes de les tasques desenvolupades per l'ICCI en els últims anys.
La recepció dels becaris llatinoamericans de l'Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID) és una de les accions més importants i a la que se suma l'acollida, en els últims anys, de becaris asiàtics, africans i europeus de l'Est. D'aquesta manera, des de 1980 fins al 2005 l'ICCI ha sigut un referent per la comunitat estrangera en general, i llatinoamericana en particular, així com per als organismes governamentals de Catalunya.

Al 2005 Catalunya recupera la tradició americanista que va ostentà la Casa de América de Barcelona a través de l'entitat Casa Amèrica Catalunya. Amb il•lusió afrontem l'objectiu de què en ella se sentin representats els llatinoamericans i llatinoamericanes que habiten en aquest país, ja que la Casa Amèrica Catalunya pretén convertir-se en un pont de diàleg entre la societat iberoamericana i la catalana, així com en un instrument de col•laboració entre associacions, representants consulars, estudiants, professionals i totes aquelles persones amb interès en el món americà

Fonts

50 anys d'ICCI (1946-1996): cinquanta anys d'acció americanista a Catalunya. Barcelona : L'Institut, 1999

Dalla Corte, Gabriela. Casa de América de Barcelona (1911-1947): Comillas, Cambó, Gili, Torres y mil empresarios en una agencia de información e influencia internacional. Madrid : LID Empresarial, 2005

  • President

    Im Sr. Gerardo Pisarello Prados

    Primer tinent d'alcaldia. Ajuntament de Barcelona
  • Vicepresidenta 1era

    Sra. Itziar Taboada Aquerreta

    Directora de Relacions Culturals i Científiques. AECID
  • Vicepresident 2on

    Sr. Jordi Soler i Ferrando

    Secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. Generalitat de Catalunya
  • Vicepresident 3er

    Sr. Ramon Mulleras i Cascante

    Soci de l´Institut Català de Cooperació Iberoamericana
  • Vocals

    Sr. Pablo Gómez de Olea Bustinza

    AECID. Director general per a Iberoamèrica de la SECIPI
  • Sra. Mónica Colomer de Selva

    AECID. Directora de Cooperació per a l'Amèrica Llatina i el Carib
  • Sr. Jorge Peralta Momparler

    AECID. Cap del departament de Cooperació i Promoció Cultural
  • Sr. Fernando Castillo Badal

    AECID. Director del Gabinet Tècnic
  • Sr. Manuel Forcano i Aparicio

    GENERALITAT DE CATALUNYA. Director de l'Institut Ramon LLull
  • Sra. Maria Badia i Cutchet

    GENERALITAT DE CATALUNYA. Directora General de Relacions Exteriors
  • Sra. Teresa Prohias i Ricart

    GENERALITAT DE CATALUNYA. Directora de Serveis
  • Sr. Manel Vila i Motlló

    GENERALITAT DE CATALUNYA. Director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
  • Sr. Pablo Sánchez Centellas

    AJUNTAMENT DE BARCELONA. Director General de Relacions Internacionals
  • Sra. Berta Sureda Berna

    AJUNTAMENT DE BARCELONA. Comissionada de Cultura
  • Sra. Mª del Mar Jiménez Carret

    AJUNTAMENT DE BARCELONA. Adjunta al Cap de Gabinet de la Primera Tinència d'Alcaldia
  • Sr. David Llistar i Bosch

    AJUNTAMENT DE BARCELONA. Director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional
  • Sr. Guillem Graell i Deniel

    SOCI DE L'INSTITUT CATALÀ DE COOPERACIÓ IBEROAMERICANA
  • Sra. Mercè Morales Montoya

    SÒCIA DE L'INSTITUT CATALÀ DE COOPERACIÓ IBEROAMERICANA
  • Sr. Jaume Sobrequés i Callicó

    SOCI DE L'INSTITUT CATALÀ DE COOPERACIÓ IBEROAMERICANA
  • Secretari i Vocal

    Sr. Dante Constantino Torres Torres

    SOCI DE L'INSTITUT CATALÀ DE COOPERACIÓ IBEROAMERICANA